La “LLEI 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient”, ha significat un augment molt considerable en les herències i donacions en Catalunya.

L’oportunitat d’aquesta llei i la seva data d’entrada en vigor, que és l’1 de maig d’enguany, ha estat durament criticada per la pandèmia que estem travessant amb el seu conseqüent augment del número de morts. També ha estranyat l’escassa repercussió mediàtica que ha tingut. I això a pesar de l’augment tan considerable en l’impost de successions i donacions que es produirà a Catalunya, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

La modificació d’aquest impost, per a tots els residents a Catalunya, la podríem resumir en tres blocs:

Primer.– En primer lloc, es redueixen les bonificacions que existien fins ara en les herències de les persones incloses en el grup II, que són els fills de 21 anys o més i els ascendents. Aquest grup de persones, a partir de l’1 de maig, veuran augmentada la quota en aquelles herències que rebin d’una manera molt important.
S’adjunta quadre comparatiu per a valor la magnitud del canvi:

Segon.- En aquelles herències en les quals existeixi una empresa individual – com és el cas d’una farmàcia – i a més existeixi en l’herència patrimoni personal no afectat a cap activitat, com pot ser diners, accions, béns immobles etc., en aquesta mena d’herències estarà molt castigada aquella part del patrimoni que no està afectat a una activitat. Això ve donat perquè han desaparegut les bonificacions per a aquesta part de l’herència. És a dir, és incompatible la reducció del 95% en l’Impost de Successions per empresa familiar amb el patrimoni personal, o l’un o l’altre. Podem trobar-nos en herències que no puguem aprofitar-nos de la reducció del 95% en l’impost de successions per empresa familiar -farmàcia-, perquè en l’herència existeixen altres béns de major import que no podrien gaudir de la bonificació si s’accedís a la reducció del 95% per l’herència de l’empresa, és a dir, caldrà calcular i programar molt bé el que més convingui des del punt de vista tributari. En aquest sentit tindrà molta importància la programació successòria, ja que existeixen mètodes perquè, amb temps, es puguin efectuar moviments patrimonials per a evitar precisament aquest càstig tributari a les herències en les quals existeix una empresa familiar. Així, a través de donacions programades, podem aconseguir aquesta dissociació entre patrimoni empresarial i patrimoni personal. Igualment s’aconseguiria aquest efecte separant en la successió, el destinatari de l’empresa familiar, de la resta de béns, bé a altres hereus o bé als fills del fill que percep l’empresa familiar, és a dir als nets.

Tercer.– Finalment reapareixen els coeficients multiplicadors tant en herències com en donacions, en funció del patrimoni preexistent del qual rep l’herència o del qual rep la donació. És a dir, ara haurem de tenir en compte el patrimoni de l’hereu i del donatari quan haguem de calcular una herència o una donació. Això ha provocat que ja no sigui tan clar l’esperar a l’herència abans que fer una donació, com fins ara era aconsellable. A partir d’ara ens trobarem amb escenaris en els quals seran molt més convenient efectuar donacions en vida que esperar a la defunció, tal manera que amb una bona programació i amb una mica de temps, l’estalvi podria ser molt considerable en l’impost de successions.

Barcelona, 6 de maig de 2020