La quarta vidual

La quarta vidual és un dret successori que permet al cònjuge vidu, o al convivent supervivent, que no disposi de recursos econòmics suficients per satisfer les seves necessitats, obtenir un valor patrimonial de l’herència del cònjuge o convivent premort de fins a un màxim d’una quarta part de l’actiu hereditari líquid. Aquesta atribució legal de caràcter successori opera amb independència de la classe de successió, ja sigui testada o intestada i es pot reclamar contra els hereus de l’herència del causant.

Requisits per a l’atribució de la quarta vidual

El naixement del dret a reclamar la quarta vidual requereix la concurrència de tots els requisits següents:

• Existència de cònjuge vidu o convivent estable supervivent.
• Existència d’una situació de convivència efectiva entre el cònjuge vidu o convivent estable supervivent i el causant, ja sigui derivada d’un vincle matrimonial o d’una unió estable de parella.

Cal tenir en compte que, si en el moment de la defunció, el cònjuge vidu estava separat judicialment o de fet, o si hi havia pendent una demanda de nul·litat matrimonial, de separació o divorci, no tindrà dret a reclamar la quarta vidual. Succeeix el mateix si el convivent en unió estable de parella estava separat de fet en el moment de la defunció.

• El cònjuge vidu o convivent supervivent ha de tenir capacitat successòria, de manera que no pot concórrer cap de les causes d’indignitat contemplades a l’article 412-3 del Codi Civil de Catalunya.
• Insuficiència de mitjans econòmics del cònjuge vidu o convivent supervivent per satisfer les seves necessitats, segons el nivell de vida existent durant la convivència amb el causant.

Per determinar la capacitat econòmica i les necessitats del cònjuge o parella estable, es tindran en compte circumstàncies com l’edat, l’estat de salut, els salaris o rendes, el patrimoni propi i el que rep per herència.

Quantificació de la quarta vidual

Com ja hem indicat, el cònjuge vidu o convivent supervivent podrà reclamar com a màxim un 25% del patrimoni hereditari líquid, després de valorar les seves necessitats econòmiques en funció del nivell de vida i el patrimoni existent. Per al seu càlcul, es parteix del valor total dels béns i drets en el moment de l’obertura de la successió, deduint els deutes, les despeses d’última malaltia, enterrament i serveis funeraris, així com el valor dels béns i drets atribuïts al cònjuge vidu o al convivent supervivent. Finalment, s’han d’afegir les donacions realitzades en vida pel causant durant els darrers deu anys.

Reclamació de la quarta vidual

La normativa catalana confereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent l’acció personal per a reclamar la quarta vidual als hereus, amb un termini de prescripció de tres anys des de la mort del causant. A més, contempla la possibilitat de reduir o suprimir aquelles donacions, llegats o altres atribucions per causa de mort en cas d’insuficiència d’actiu hereditari líquid.

Extinció del dret a la quarta vidual

Per acabar, la regulació catalana contempla quatre causes per les quals, un cop nascut el dret a obtenir la quarta vidual, aquest es pot extingir. Son les següents:

• La renúncia del cònjuge vidu o convivent supervivent després de la mort del causant.
• El matrimoni o la convivència marital amb una altra persona, després de la mort del causant i amb anterioritat a l’exercici de la pretensió a la quarta vidual.
• La mort del cònjuge vidu o convivent en unió estable sense haver exercit el dret a la quarta vidual.
• La suspensió o privació de la potestat del cònjuge vidu o convivent supervivent, per una causa imputable a aquest, sobre els fills comuns amb el causant.