Què és la llegítima?

La llegítima és el dret que tenen determinades persones a rebre un valor patrimonial en la successió d’una persona, independentment de si el mort ha deixat o no testament.

Aquest dret sorgeix en el moment de la defunció del causant i el tenen:

1. Tots els fills del mort per parts iguals.
2. Els descendents dels fills que hagin premort al causant, hagin estat desheretats justament o siguin absents.
3. Els progenitors del testador mort, únicament en absència de fills o altres descendents, o que aquests no li hagin sobreviscut.

La Quantia i el Pagament de la Llegítima

A Catalunya la llegítima es considera un dret de crèdit “pars valoris bonarum” enfront de l’hereu. Representa el 25% del total del valor dels béns de l’herència en el moment de la defunció, deduint deutes, despeses d’última malaltia, enterrament i incineració. A més, s’han d’incloure els béns donats pel causant en els últims 10 anys.

L’hereu és responsable personalment del pagament de la llegítima i pot optar pel pagament en diners, encara que no hi hagi en l’herència, o pel pagament en béns del cabal relicte.

Causes de desheretament

El nostre Codi Civil Català, també estableix 5 causes per les quals el testador pot desheredarals legitimaris i privar-los del seu dret a la llegítima, sempre que l’estableixi en el seu testament, codicil o pacte successori, amb expressió d’una d’elles:

1. Causes d’Indignitat: Aquells legitimaris que han estat condemnats per sentència ferma en judici penal per delictes greus, com a homicidi, lesions greus, tortures, violència sexual, calúmnia o fals testimoniatge contra el causant, així com aquells que han comès delictes contra els drets i deures familiars. També s’inclouen els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant, i aquells que han induït maliciosament al causant a modificar el seu testament o han destruït, amagat o alterat aquestes disposicions.
2. La denegació d’aliments al testador, el seu cònjuge, convivent en parella estable, ascendents o descendents quan existeix l’obligació legal de proporcionar-los.
3. Maltractament greu al testador, el seu cònjuge, convivent en parella estable, ascendents o descendents del testador.
4. La suspensió o privació de la potestat del progenitor legitimari sobre el fill causant o del fill legitimari sobre un net, sempre que sigui imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
5. Absència manifesta i contínua de relació familiar entre el causant i el legitimari, sempre que sigui exclusivament imputable al legitimari.

Reclamació de la Llegítima

La llegítima pot reclamar-se mitjançant l’acció de reclamació de la llegítima, dirigida contra tots els hereus, amb una prescripció de deu anys. A més, tret que el testador hagi disposat el contrari, la llegítima reportarà interessos des de la data de defunció fins al moment en què efectivament se satisfaci.

Extinció de la Llegítima

Finalment, les causes que extingeixen el dret a la llegítima individual són la renúncia a la llegítima, el desheretament just i la declaració d’indignitat. En canvi, la llegítima dels progenitors s’extingeix si el creditor mor sense haver-la reclamat, judicialment o notarialment, després de la mort del fill causant.