Per què Renunciar a l’Herència a Catalunya?

La renúncia a l’herència és l’acte mitjançant el qual un hereu rebutja rebre els béns, drets i obligacions del difunt. Encara que sembli estrany, la veritat és que cada vegada es renuncia més a les herències. Tant a Catalunya com  en la resta d’Espanya. Els motius són diversos, podríem resumir-los d’aquesta manera:

Motius pels quals renunciar a herència

1. Per tema d’Impostos

És clar que el motiu principal de la renúncia a una herència és per un tema d’impostos. En aquelles herències, normalment entre estranys o parents llunyans, la quota tributària dels quals és molt elevada,  la veritat és que hi ha hereus que no volen afrontar aquest pagament i renunciïn a l’herència, sobretot, quan els béns de la mateixa no tenen gran interès o bé estiguin sobrevalorats. Aquest seria el cas d’unes propietats immobiliàries d’un valor molt alt, però d’escasses o nul·les possibilitats de venda.

2. Herències Enverinades

Un altre gran bloc seria el de les anomenades herències enverinades, que són aquelles en què, si bé l’import dels béns de l’herència pot semblar atractiu, la situació en la qual es troba fa impossible la realització d’aquests. És el cas típic de l’herència d’un pis hipotecat i amb un inquilí amb  contracte d’arrendament de renda antiga. Davant aquests supòsits, l’hereu, que ha de pagar una quantitat important d’impostos de successions a causa del valor de l’immoble, no pot afrontar el pagament de l’impost perquè no pot vendre el pis que hereta. El motiu pel qual no pot vendre’l és perquè, en estar hipotecat,  no troba comprador i menys amb un inquilí al qual no podrà treure. Però és que a més,  no aconseguirà un finançament complementari hipotecant el pis  amb una segona càrrega, ja que probablement el banc li ho denegarà.

3. Per existència de deutes per import superior al cabal hereditari

Tots sabem que l’hereu assumeix les obligacions del seu causant. Amb això contreu l’obligació de pagar els deutes d’aquest. En aquest supòsit, en superar els deutes l’import dels béns de l’herència, aquesta perd tot l’atractiu, ja que es quedaria sense contingut patrimonial. I, cas d’acceptar-se, podria córrer el risc d’haver d’assumir fins i tot els deutes de l’hereu i haver de pagar-les amb diners propis, tret que s’hagués acceptat a benefici d’inventari.

4. Per aspectes Morals

Finalment, un quart grup de renunciants, seria el d’aquelles persones que renuncien per aspectes morals. Cada vegada més ens trobem davant persones que, amb la finalitat d’evitar problemes en la partició i adjudicació hereditària, prefereixen prescindir de la seva part del pastís. I no sols de manera voluntària, sinó a vegades pressionats per la resta d’hereus, que normalment són germans. A continuación,  vamos a analizar las características y consecuencias de la renuncia:

Característiques de la renúncia a l’herència

 

• La renúncia només és vàlida si es fa davant Notario. Per tant,  no valdrà cap altra fórmula oral o escrita. 
• La renúncia ha de ser total, no es pot renunciar a una part  de l’herència, excepte, és clar, que aquest tros estigui separat en el testament a través de llegats.
• La renúncia és sense condicions.

Conseqüències de la renúncia a l’herència

Conseqüències legals

 

• La renúncia és irrevocable una vegada realitzada, això significa que no pot desfer-se.
• Una vegada que un hereu renúncia, la seva part es redistribueix entre els altres hereus segons les normes de successió establertes.
• La renúncia no perjudica els drets que tercers puguin tenir sobre l’herència, com els creditors del difunt, els qui poden reclamar els seus deutes sobre els béns del cabal hereditari.

Conseqüències fiscals

A Catalunya la renúncia a una herència pot tenir diferents repercussions fiscals, depenent de si es realitza abans o després d’haver acceptat l’herència tàcitament.

1. Impost sobre Successions i Donacions

• Renúncia Pura i Simple: Si la renúncia és pura i simple, no es considera una transmissió i, per tant, no està subjecta a l’Impost sobre Successions i Donacions.
• Renúncia Tàcita: Si l’hereu ha acceptat tàcitament l’herència (per exemple, disposant dels béns del difunt), la renúncia posterior pot considerar-se una donació als altres hereus, la qual cosa sí que estaria subjecte a l’Impost sobre Successions i Donacions.
• Aclarir també que, si la renúncia es fa una vegada prescrit l’Impost sobre Successions, aquest acte té la consideració de donació.

2. Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

La renúncia a una herència no genera, per si mateixa, un guany o pèrdua patrimonial subjecta a l’IRPF, tret que es tracti d’una renúncia en favor de determinats hereus, i en aquest cas pot interpretar-se com una donació i podria generar impacte en l’IRPF del donant.